Renaixement (Barcelona, 1910-1916) |
Ressenya de: Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 364
Més important, pel contingut com per la durada, serà el setmanari Renaixement, el primer número del qual sortia el 12 de setembre de 1910. Era un periòdic adherit a la Unió Catalanista, que sortia els dissabtes (a partir del núm. 45, els dijous) i que al núm. 235 va iniciar un canvi que el convertia (núm. 239) en "Revista setmanal de la Unió Catalanista" i d'ençà del número següent en "Revista de la Joventut Nacionalista de Catalunya". Comença amb el format 380x288 mm i a partir de l'any II prengué el de 243x158 mm. Canvià diverses vegades de locals de redacció i administració (primerament a la Plaça del Teatre, 6, 1r; des de l'any II, la redacció és al carrer de Cassadors, 4, 1r, i l'administració al de la Canuda, 45; des del núm. 195, tornen a estar reunides, ara al carrer de la Bòria, 24 i 26, pral.; des del número 226, al carrer d'Àlvarez, 6, pral., i des del núm. 240 a Canuda, 24, pral.), i també d'impremtes (comença a can Abadal, del carrer Tallers, 18; des del núm. 6 a "Catalònia", del Passatge del Pont de la Parra, núm. 6; des del 132, a la casa Comas i Portavella, Villarroel, 12 i 14; des del núm. 135, a "Catalonia", altra vegada). Al començament el preu era de deu cèntims el número, i a partir de primers de 1915, aquest preu és apujat fins a quinze cèntims. L'autorització per a publicar Renaixement fou donada a nom de Lluís S. Castellà. El setmanari tractava de política però també de literatura, art, esports, etc. Va sofrir diverses denúncies i suspensions.
Durant el període en què fou publicada aquesta revista (el darrer número és el 285, amb data de 15 d'octubre de 1916) i al seu entorn, va iniciarse un reviscolament patriòtic que es traduí en una nova organització del catalanisme radical. Un dels col·laboradors freqüents de Renaixement era el president de la Unió Catalanista, Dr. Domènec Martí i Julià, i val a dir que en molts moments Renaixement fou el veritable portaveu de la Unió. Entre els col·laboradors, d'altra banda, en trobem d'il·lustres per diferents motius: Victor Català, Francesc Macià, Rosell i Vilà, Manuel Folguera i Duran, Manuel Serra i Moret, Agnès Armengol de Badia, Ramon E. Bassegoda, Artur Masriera, Antoni Rubió i Lluch, Joaquim Miret i Sans, J. Franquesa i Gomis, Eduard Girbal i Jaume, Anton Busquets i Punset, J. Rodergas i Calmell, Josep Rafel Carreras, Ramon Cuspinera, i molts altres.